La respiració durant el treball

Al meu entendre la respiració* ha de ser serena durant el treball, si més no en les fases inicials. És important posar l’atenció en mantenir una respiració pausada.

Una respiració pausada i lenta, per dues raons:

Primera per què una respiració més lenta convida al cos a parar i també a la ment, ja que li arriba una quantitat d’oxigen menor, és a dir menys combustible per treballar. Quan funcionem la resta del dia tendim a tenir una respiració clavicular i superficial però més ràpida, és així per què l’objectiu és que arribi més oxigen a la sang i per tant tinguem un funcionament de l’organisme més ràpid i eficient (el terme organisme també inclou el funcionament cerebral). Per tant, és lògic que quan busquem fer un treball que necessita més calma, atenció i concentració sobre el propi cos, busquem una respiració que acompaci tot l’organisme cap aquest objectiu.

Per aprofundir en aquesta búsqueda de calmar el cap i enfocar-nos en el cos podem ,a més de mantenir una respiració pausada i lenta, posar l’atenció en allargar l’expiració, fent que predomini l’expulsió de hidrat de carboni davant de l’assoliment d’oxigen.

Segona per que respirar lent ens obliga a moure’ns de manera calmada. Obliga a construir i desmontar els estiraments des de la lentitud, amb moviments graduals,aportat seguretat i consciència al treball. No hi ha possibilitat de forçar si estem atents: atents a la respiració, atents a moure’ns gradualment. I a la vegada també ens ajuda a poder veure el moment just on la intensitat de l’estirament és suficient per poder fer-lo i assimilar-lo correctament.

Juntament amb l’atenció, la respiració és una altra de les eines principals per poder portar a terme un treball d’estirament conscient i efectiu en el nostre dia a dia.

 

*Passa quelcom similar amb el que us explicava que passava amb l’atenció. La respiració és una altre gran desconeguda i descuidada dins la cultura occidental. En canvi, torna a ser la cultura oriental aquella que ha desenvolupat, aprofundit i conservat tècniques de respiració ancestral. I li ha donat un lloc destacable, sobretot com a pont entre el cos i la ment, entre el conscient i l’inconscient, entre el món exterior i el món interior. La veritat és que han desenvolupat tècniques respiratories molt acurades i efectives en la gestió de l’estrés, en una gestió mental acertiva i en el rendiment de l’organisme en general. Un cop més ens trobem davant d’un exemple d’una cultura que ha mantingut un contacte amb el cos, des d’exercitar-lo, tractar-lo i escoltar-lo des de l’experiència.

A occident a poc a poc hem anat defugint de l’escolta i atenció al cos.  La pràctica mèdica, sense anar més lluny, s’ha anat allunyant del contacte directe amb els pacients; el culte al cos que més acceptació té és el culte al cos per l’estètica, la bellesa, la forma física. La relació d’aquestes modes amb la salut, sembla que tot just arriba ara.

 

Per qualsevol dubte, consulta o senzillament ganes de compartir us podeu posar en contacte via mail o fent una trucada al 608 043 960 i demanar per l’Aina.