La pauta

A poc a poc, i amb els articles anteriors, sembla que es va desprenen un ritme, una pauta que és l’adequada per a portar a terme un bon treball.

Aquesta vegada m’agradaria centrar-me en aquesta pauta. Com es pot intuir, la pauta és la lentitud, el moviment gradual. D’això es tracte, anem a poc a poc, per què són vàries les coses rellevant a tenir en compte durant l’estirament. I aprofito aquí per fer un incís: és necessària aquesta lentitud, per poder estar atents a tot, i també per no entrar dins l’automatisme amb el que estem acostumats a fer.

M’explico: fem la gran majoria de coses de manera rutinària, mecànica. No les pensem, no les sentim, es fan des de la capacitat d’automatitzar rutines que té l’organisme. Com ja n’he parlat altres vegades, és gràcies a aquesta possibilitat d’automatitzar accions, que l’organisme estalvia energia i ens dóna temps i espai per poder estar fent, paral·lelament altres coses voluntàriament (aquestes sí les pensem i sentim).*

Però quan es tracte d’un tipus de treball corporal com és l’estirament, quan busquem revisar la manera que actuem, que construïm la postura física, aquesta capacitat d’automatitzar ens fa una mica la guitza.

El que acostuma a passar és el següent: suposem que la meva tendència és a ser una mica exigent i buscar el que jo considero “perfecte”. Per tant, quan em posi a fer qualsevol estirament (sense pensar-ho ni sentir-ho) directament em col·locaré en la posició que jo consideri perfecte més enllà de les meves característiques: és a dir, prescindint de les variables que em donen seguretat i eficiència en el treball: el grau d’estirament que em suposa, la correcció de la postura, la meva respiració, etc.

Per això té sentit mirar de mantenir-nos en un ritme prou pausat per què ens podem veure i “anticipar-nos” o corregir-nos les tendències que van apareixent.

Així doncs, la pauta, la respiració i l’atenció són els fonaments per un bon treball corporal.

 

*Un exemple senzill seria el de anar caminant mentre mantenim una conversa amb algú. Probablement tindrem l’atenció a la conversa i el que se’n desprèn, mentre que de manera “automàtica” ens estem movent, i estem responent de manera adequada als estímuls i obstacles que ens trobem pel camí.

 

Per qualsevol dubte, consulta o senzillament ganes de compartir us podeu posar en contacte via mail o fent una trucada al 608 043 960 i demanar per l’Aina.