Per què l’atenció és una eina a tenir en compte durant l’estirament?

Sé que donar rellevància a l’atenció pot semblar extrany:  no estem acostumats a entendre o veure l’atenció com a concepte, com per exemple ho fem amb la raó. Sabem que la raó és la capacitat que tenim de raonar i reflexionar sobre les coses i el món que ens envolta. L’atenció és doncs, la capacitat que tenim d’atendre a les coses que pensem, sentim o vivim. La podem imaginar com a un focus que dirigim sobre allò que ens interessa o ateny en cada moment.

 

Atendre* el cos, és a dir, posar la nostra atenció únicament al treball físic que estem realitzant (no als nostres pensaments), ens dóna precisió, matisos però també i sobre tot, informació sensorial del propi cos.

Què té de rellevant aquesta informació sensorial?

Doncs aquesta informació és clau per obtenir el resultat que esperem de l’estirament. Quan anem posant atenció a totes aquestes sensacions que van apareixent durant el treball anem entenent que hi ha tota una escala de grisos dins el concepte d’incomoditat o dolor, per exemple. També en conceptes com esforç, estirament, obertura, o descans. És com encendre un llumí dins una habitació fosca, ens anem fent destres de tots els grisos (matisos) sensorials que ens ofereix el cos. A mesura que som més hàbils en aquesta escolta, aquesta informació ens serveix de guia d’una pràctica correcte en el mateix moment d’estirar.

També pot ser d’ajuda per percebre millor on acaba i comença el dolor, quina forma té, si és estàtic, va en augment o disminueix… anem entrant en un llenguatge que no és fàcil posar en paraules però que podem comprendre, i aplicar-lo de manera activa i beneficiosa durant el treball.

En definitiva, una de les primeres eines a tenir presents quan estirem és l’atenció: hem d’estar atents i concentrats en l’exercici, en tot allò que expressa el cos en realitzar-lo.

 

*L’atenció com a concepte i eina de treball és complex, i actualment hi ha molta literatura relativament nova, sobretot arrel de l’aparició del mindfullness i els mètodes que se’n deriven. Jo en aquest post us ho posaré fàcil: qui ha cultivat i aprofundit en la utilització de l’atenció com a eina per sí mateixa, és la cultura oriental. La cultura occidental l’hem utilitzat des del desconeixament i la falta d’interès. De fet, l’exemple més clar d’aquest desinterès és com avui s’està gestionant (o directament no gestionant) la sobreestimulació a la que estem exposats i per tant, la manca de capacitat que tenim per mantenir l’atenció de manera sostinguda en una única cosa.

 

Per qualsevol dubte, consulta o senzillament ganes de compartir us podeu posar en contacte via mail o fent una trucada al 608 043 960 i demanar per l’Aina.